Alquímia i llibertat

Jo no sóc poeta, però és
amb la música dels mots
que em destil·lo els pensaments.

Amb mà inexperta, Athalfrid se sotmet al ribot amb una vocació honesta —despullar la fusta fins deixar-la cul enlaire— i un propòsit ingenu: alambinar encenalls de paraules i obtenir-ne un aiguardent de voluptat desgovernada. El degoteig és l’esperança. La fi, xarrupar-lo de l’ampolla.

Al mateix temps, però a poc a poc i en la seva dimensió particular, el Doctor Tumult va fent experiments en un laboratori a dalt d’un arbre.


Erotisme sense autocensura
Si, al teu país, aquells que res no saben però tot ho decideixen són de l’opinió que a la teva edat el sexe és perjudicial, o bé si amb el teu propi criteri prefereixes no endinsar-te en el meu petit univers eròtic, potser a Google trobaràs continguts més adients.