Ambdós Nuàrem Nus Anit

A l’aiguabarreig
el mar i el port es follen sense treva.
L’esquincen lleterades escumoses
dels ventres promiscus dels vaixells.

Una nau surt cap a Tànger.
El bot del pràctic la deslleta
just abans de l’escullera.

El moll de càrrega és un formiguer
ple d’himenòpters mecànics
que traginen i amunteguen sense solta
capsetes colossals de mistos.

Una gavina caga en ple vol
i un avió de la mateixa mida
no s’afanya a tocar terra.

Tot és irreal
del penya-segat estant.

De nit
els vidres entelats oculten
menys del que revelen.
Els monstres que pareix la fosca
s’abraonen sigil·losos sobre els cotxes
amb amants a l’interior.
Són ombres grotesques i estrafetes
que branden probòscides
de tota classe i condició
—les insípides abunden,
escassegen les rampants—
amb què espremen un desig
tan desganat que es consumeix
abans de consumar-se.
Cares sense rostre
estampen el bec al vidre
per gaudir de l’espectacle.
Negligeixen que són ells
els de la sòrdida funció.
Ignoren com s’assemblen,
des de dins, als insectes
descuidats de l’autopista.

A l’interior aplaudíem l’escena.
L’amor va incendiar els cossos
fins que els va faltar l’alè
i ens vam estimar el riure,
que esclatava pel contrast
entre les dues dimensions.

Anit ho vam fer tot,
menys amagar-nos.

Res no té mesura ni sentit
vora el cingle, a Montjuïc.

Viejo sexo viejo

Lasciva era la playa y las almas que gozaban sobre ella.
Frente a mí, una pareja en la edad de la sapiencia
(francesa ella, lucía con orgullo indiferente
diadema y lazo rosa en la cabellera blanca
y levantaba la mirada, coqueta insobornable,
para ver quién les miraba, regalando la sonrisa
a quien quisiera recibirla).

Sus carnes desplomadas se acercaban a la tierra
dispuestas a habitar el hogar último del cuerpo.
Ajena al tiempo, se inclinaba con esfuerzo
sobre el gordo compañero —mejillas coloridas,
generosas; sus ojitos diminutos sonreían casi ocultos
bajo las albinas cejas, portentosas y desobedientes.
La cabeza de la anciana sumergía su tarea
bajo el vientre gigantesco de su viejo, que miraba,
plácido y contento, al intenso azul del cielo.
Le trataba con cuidados de enfermera
y la ternura de una larga compañera.
Geografía de un placer bien conocido,
piel surcada por una misma vida,
amor sereno y aplacado, pero entero.
Él le acariciaba la cabeza sin urgencia,
acompañando la cadencia del metódico vaivén
que al fin logró, perseverante,
derramar la cálida semilla innecesaria.

No muy lejos, multitudes circulares masturbaban su deseo
hacia cuerpos de revista exhibiéndose en la arena.
Nadie miraba a los abuelos, salvo mis ojos atentos
que en ellos descubrieron el secreto
contra el miedo a la muerte.

Adjetivos, nombres y verbos

Sublime, nocturna, desnuda,
dulce lasciva, clara y oscura,
roja hechicera invicta,
bienvenida, seductora pura.

Luna, arena, orilla y hoguera,
piel, cuerpos, abrazos y aliento,
susurros y juegos, encantos y sexo,
mentiras, palabras, verdades y besos.

¡Corre, salta, vuela! —digo mintiendo.
Exploras, deseas y sueñas hallar.
¡Vive! —insisto (callo, quiero tenerte).
Encuentras, huyes y perdiéndote muero.

Aliteración en pe

Empapada, el potente percutor
la penetraba, aplacando
la pira prendida en su panza

Sin estar, estoy

Observo cómo danzas en caderas del amante,
atento a los sollozos de placer en tu descenso;
tiento vuestro abrazo lubricado con sudor,
husmeo los vapores indistintos entre dos.

Me deleita la mirada que compartes
entre mi alma y su sexo. Y tu amor
susurrándome a los ojos la razón,
que el camino no es desierto.

¿Cómo logras con tu orgasmo
que yo vibre al unisón?
Sin estar dentro de ti,
estoy en tu interior.

Verte así, como somos,
             amarte así, con todo.

Asientos inmorales

Silla (de escritorio)

Cuadrúpeda amante dorsal,
en ti reposa mi esfuerzo:
en ti pienso, en ti escribo,
y en ti me doy alivio.

Sillín

Cuando encajas —nalga inquieta—
en mi empeine tu entrepierna
y te amarras con firmeza a la rodilla,
la velocidad te muda el rostro.

Sillón (ginecológico esclavo)

Te acomodas reclinada con el dorso
contra el pecho del sillón humano
—con rodillas por perneras
y un espéculo carnoso, por si acaso:
Paciente con entrañas ofrecidas
espera la llegada del doctor…

Asiento

Los hombros son la silla en la que asiento
mis lascivos pensamientos.

 

Poema para el Kama Sutra

Amaneces sobre el agua,
deseo
retumba
en mi pecho,
gotas (des)cubren
el cuerpo que acercas
y espero. Apoyas tu pie
sobre el mío. Empapas mi ropa
en deseo. Te amarras
con pierna y abrazo,
susurros de agua
en los besos,
tu aliento,
el mío,
tu sexo fluvial en mis dedos.

Lluvia

Exhaustos como perros vencidos por exceso
creí que en la zahúrda desprovista
no ardería ya más fuego.

Entonces orinaste en la aljofaina.
Sentado en la yacija de cartones
observaba con deleite tus temblores
salpicando la vasija.

Debí de alucinar, porque tus piernas
fueron rocas y entremedio,
de una oscura diaclasa,
brotó fuente cristalina.

Engañándome bebí y bebiendo te encendí.
Desde entonces
llueve más en la zahúrda.

Confesiones de ella (II)

Lo descubro en el regreso a casa:
es de semen, la mancha de mi falda.
Me detengo a meditar la conveniencia
de limpiarla. Es segura su erección:
satisfecho ante la prueba del delito
aceptará que le complazca
al mismo tiempo que confieso
con detalles añadidos.
Sólo me pregunto si conviene
establecer antecedente.

Confesiones de ella (I)

Quise contar despacio
cada pelo de tu cuerpo
sólo para retenerte
un poco más de tiempo.

Incipiència

Sortia encès de l’assemblea
exclamant
damunt l’eufòrica conjura
engrescats escepticismes dissonants.
Travessant la densitat del bar de Lletres
et devia ben semblar
una folla aparició.

Vaig fer-te gràcia
i vam riure plegats.
El teu melic condecorat
sota l’esclat del sol de març
i la incipiència perdurable dels teus pits
refusaren desentendre’s dels meus ulls.
Les rialles van calmar la flama assembleària
i en van atiar una altra —molt més perdurable.

T’he estimat des que l’oblit del temps
deixà plantat un meu amic
que m’esperava.

(A Mif)

Convit

Una tarda m’estimaves a la platja
cavalcant-me cul enlaire i pits al vent.
Hi havia poca gent, que congregàrem.
Al teu darrere, un jove negre es masturbava
respectant-nos la distància, a dues passes.

Tu no el veies, però en saber-ho em desmuntares,
m’engolires amb accent a l’espectacle
i amb les natges prominents, el convidaves.


i amb les natges prominents, el convidaves

Còsmic

Aquell matí l’amor bullia com mai més no va bullir.
Rodàrem per la sorra, que ens va salar la pell.
Les carícies i els petons revelaven nous racons
i el nostre cos era un de sol. Als teus ulls
només veia la mirada dels meus ulls
i als meus ulls no hi cabies més que tu.

Al capdavall em vas muntar i ho juro,
sóc ateu, però algun déu ens allargà la mà.
Mai no vaig omplir-te tant com aquell dia.
Els teus malucs emprenien la cadència
que ens feia tremolar, i a dintre teu,
com un infant, em vaig tornar monumental.

L’orgasme et va arribar dels núvols
—paraula teva— com si et penetrés un llamp
que exhalares amb gemecs interminables
i amb el dits em vas fer sangnar el pit.
Vaig poder no gaire més. Era a punt
d’estavellar-me contra el teu úter encès

quan em vas alliberar i amb la boca,
gola pregona, vas mostrar-me el paradís.
L’univers va esdevenir infinitament petit,
i el més gran que haviem vist. Després
ens abraçàrem sense temps
i ens vam plorar el futur absent.


L’univers va esdevenir infinitament petit

Desig intangible en quatre estacions

Melic

Al parc, ni l’escàndol dels ocells
no em distreu de la lectura.
T’endevino el melic nu
i el meu llibre emprèn un vol
de papallona.

Elles

A peu per la ciutat
el desig, com la calor,
m’assalta a cada pas:
Tan nues, tan lascives,
tan llunyanes.

Alumna

A començament de curs
han tornat les botes altes.
Tu les lluus amb falda curta
al primer banc
i sense calces.

Veïna

La veïna burla el fred des del seu llit,
el sol la llepa nua, de cara i camaoberta.
Es masturba tot sabent que l’endevino
a la finestra i que m’entenc
amb la bragueta.


tot sabent que l’endevino a la finestra

Proporció

Em vas convidar al teu llit
tot seguit del primer bes.
Meravellats pel cos petit
descobrien els meus dits
la teva nua proporció.

Confessió

A la festa, entre els amics,
em vas besar. Vaig gaudir,
però pensava més en ella,
la que encara desconec.

Batec

T’hauria demanat que no em robis el cor, perquè l’he de menester per trobar els mots. Però ja no hi sóc a temps, tu has fugit amb ell.

Podries concedir-me, tanmateix, cert règim de visita mentre em faig amb un cor nou a prova del teu gest, perquè una altra, tard o d’hora, pugui endur-se entre les cuixes el batec.

L’amor després d’una orgia

Reneix de cara un sol flamant
damunt la sorra de la platja
on abandono el meu bagatge
i navego, mar enllà, sobre una barca
de paper, i de paraules.

No sóc sol davant de l’aigua,
tu ets amb mi,
tinc el teu cos a l’esperit
i l’esguard de la teva ànima al meu pit
xop de tu, la teva aroma, el teu somrís.

Encara duc la teva pell endins,
encara et sento el cos sublim
entre les puntes dels meus dits,
encara veig la teva dansa
sobre els cossos amarats
de plaer i altres efluvis
de passions incandescents
i sóc etern, perquè he begut
la teva figa liqüescent.
Els pits encesos, resplendents,
són el delit que m’obsedeix,
les teves natges insurgents
són dos imants als meus palmells.
Àvida boca de semen i petons,
fluent tendresa al nostre joc,
del teu alè jo sóc devot.

A les escletxes dels teus ulls
he vist els déus antics
i t’he xiuxiuejat a cau d’orella
un silenci d’entre els crits.
T’he estimat tant aquesta nit!


A les escletxes dels teus ulls / he vist els déus antics

Principi

Mato el tòpic de com passa el temps
perquè no sé pas com passa,
però ho fa, en dono fe.

D’una o altra manera
—ja fa un any de tot plegat—
festejàvem sobre el Sena.

Desgranàvem pensaments estranys
sobre la barca, cadascú els seus
i un grapat en coincidència.

Jo mirava d’esbrinar
què amagaven les femelles
sota faldes de vols blaus.

Tu vas partir.
Palma és lluny de casa meva
i casa meva és lluny de mi.

Jo també sóc lluny de mi,
però prop de tu. La mar és camí curt
per a les barques de paper.

Principi persegueix final
que mossega nou principi
—i al seu torn fa la fi d’alguna cosa.

Barcelona, 7-7-2008

Una nit a l’hort

No sé pas com t’ho vas fer
per dur-me a l’hort.
Sense esperança, pretenia
seduir-te per esport,
cap intenció,
només pel joc però en el joc
vas captivar-me
i ja abans del primer frec
em vas fer teu. Entregat,
vaig haver-te de besar.

Correspongueres
amb desig de boca encesa
i sospirs a cau d’orella.
Ens miràrem
més enllà de la mirada
com incrèduls
de l’escalf que l’atzar ens regalava.
Ens vam mesurar la llengua
et vaig apamar el cul,
el clatell
i la cintura.
El desig
m’estremia entre els teus llavis
i amb les mans
pretenia descobrir-te pel bell mig.

Però ai, no era lloc per despullar-te!

La sang —penosament localitzada
entre el sacre i el batec del cor,
espessida pel desig i alentida per l’alcohol—
ens bullia a cor què vols. Cada petó
em refermava l’erecció, i tu
et desfeies dins la roba
com la figa de setembre sota el sol.

Massa sucre i massa alcohol.
Allò que va ser fet amb la beguda
la beguda ho va dissoldre.
Tu
vas fugir amb el trompetista.
Jo
vaig anar a plantar carbasses.