No sé pas com t’ho vas fer
per dur-me a l’hort.
Sense esperança, pretenia
seduir-te per esport,
cap intenció,
només pel joc però en el joc
vas captivar-me
i ja abans del primer frec
em vas fer teu. Entregat,
vaig haver-te de besar.
Correspongueres
amb desig de boca encesa
i sospirs a cau d’orella.
Ens miràrem
més enllà de la mirada
com incrèduls
de l’escalf que l’atzar ens regalava.
Ens vam mesurar la llengua
et vaig apamar el cul,
el clatell
i la cintura.
El desig
m’estremia entre els teus llavis
i amb les mans
pretenia descobrir-te pel bell mig.
Però ai, no era lloc per despullar-te!
La sang —penosament localitzada
entre el sacre i el batec del cor,
espessida pel desig i alentida per l’alcohol—
ens bullia a cor què vols. Cada petó
em refermava l’erecció, i tu
et desfeies dins la roba
com la figa de setembre sota el sol.
Massa sucre i massa alcohol.
Allò que va ser fet amb la beguda
la beguda ho va dissoldre.
Tu
vas fugir amb el trompetista.
Jo
vaig anar a plantar carbasses.
eros anarkhos 